Modernisme. Una historia de destrucció

Este es el resumen del vídeo que he escrito para valenciano:

En el documental de la TV3 sobre el Modernisme ens presenten una visió diferent de la que normalment tenim sobre aquest moviment artístic. Actualment, la ciutat de Barcelona és considerada una joia en quant a arquitectura modernista, visitada i admirada per persones de tot el món. No obstant això, no sempre ha sigut així. Quasi paral·lelament al modernisme es va desenvolupar altra corrent artística: el noucentisme. Aquest moviment li donava molta importància a l’ordre, la claredat i el seny. Totes aquestes característiques feien que els defensors d’aquest estil rebutjaren el modernisme. Durant el primer terç del segle XX, gran quantitat de periodistes, escriptors i altres artistes van criticar amb força el modernisme, amb articles i caricatures en les que el modernisme es tractava com un estil lleig, sense gust i difícil de contemplar. Molts d’aquests crítics, com per exemple Josep Pla, van arribar a parlar sobre la destrucció i remodelació d’aquests fantàstics monuments. No obstant això, no va ser fins a després de la guerra que el debat que fins eixe moment havia sigut purament artístic i teòric, va passar a una acció més violenta. Així, a partir dels anys 40, degut a les necessitats econòmiques i les ganes de modernitzar-se, es van enderrocar una gran quantitat d’edificis modernistes, dissenyats pels arquitectes més il·lustres. A més, molts dels que no van ser destruïts també van sofrir una gran alteració, ja que es va permetre construir dos pisos damunt d’ells, el qual va fer que l’estil modernista perdera un poc la seua essència. Per tant, no va ser fins a finals del segle XX, quan hi va haver un reconeixement mundial de Gaudí i del modernisme, que es va començar a valorar l’arquitectura modernista com el que és, una joia que cal conservar.